Hasta pronto Jordi!!

Leemos en la web oficial una carta que Jordi Roger, actual entrenador del juvenil B, hace llegar a la misma.
En Tunel siempre nos hemos sentido queridos y respetados por Jordi y es por lo que nos sumamos al deseo de que todo le salga bien y con muchos exitos, y le despedimos con un hasta pronto tal y como reza el titular.
Gracias Jordi por tu cariño y dedicación.


***Jordi Roger ha fet arribar a ceeuropa.cat una carta de comiat dirigida a tots els europeistes i que tot seguit reproduïm:

"Vull fer saber a tota la família europeista que, després d'unes setmanes de reflexió i estar pensant en el meu futur, he decidit marxar de l'Europa i fitxar pel Cornellà juvenil de Divisió d'Honor. Ha estat una decisió molt pensada i consultada amb la família i amics. Pot ser que sigui una decisó arriscada, però a vegades, a la vida (i més en el món del futbol) s'han de prendre decisions.
El temps dirà si ha estat o no una decisió encertada. Abans de marxar, m'agradaria donar les gràcies a tota la família europeista pel suport incondicional que m'han demostrat. Des del soci número 1 fins l'encarregat del camp, passant per responsables de material, massatgistes i directius. Sobretot vull donar les gràcies a Ángel Gómez i a Juanjo Isern. Ells són els 'culpables' positius d'aquests anys tan meravellosos que he passat en aquest gran club. Ara fa tres anys que em van proposar ser l'entrenador del Juvenil B de l'Europa, fet que no em vaig pensar ni un moment per dir que sí. Gràcies per confiar en mi i donar-me aquesta gran oportunitat.
Moltes gràcies també a Gils de Bode. En el seu any de mandat m'ha demostrat sempre el seu suport i ha estat molt atent a les meves peticions i les del Juvenil B. Aquest any no ha pogut ser, 'presi', però qui sap si l'any que ve, o l'altre o... La meva porta sempre estarà oberta a tornar.
Per últim, i no per això menys important, vull donar-li mil gràcies al Sr. Arturo Ramírez per tot el que ha fet per mi en aquestes tres anys. S'ha portat amb mi com un pare i sempre li estaré molt agraït.
En nom meu i del meu pare, desitjar-li a l'Europa el màxim d'èxits possibles. Sempre portaré l'Europa dins el meu cor. Gràcies a tothom.

Jordi Roger " ***


Foto y escrito extraido de la pagina oficial del club: www.ceeeuropa.cat

Escola de Futbol.

Recibimos noticias de uno de nuestros equipos favoritos.
Se trata de Portugal que empato a cuatro en un trepidante partido con remontada incluida.
A destacar el "hat trick" de Alejandro.
Dentro de unos años tendremos "pichichi" para el primer equipo.....
Cronica de nuestro "especial" enviado.
Fotos de Maria Marro.

Portugal: ejemplo de lucha y esfuerzo.

¡Vaya partidazo que hicieron los chicos de “Portugal” este sábado!. Para empezar el equipo contrario no tenían más que 3 jugadores y como “Portugal” suele acudir siempre el equipo entero a los partidos (les tendrían que dar un premio especial al equipo más "cumplidor"), les han “prestado” unos cuantos para poder jugar el partido. Ha empezado perdiendo Portugal 0-4 (claro que algunos goles los han metido los propios jugadores "cedidos", como Pol Garrido y Víctor Pla). Cuando la "afición" de Portugal preveía ya la debacle... parece que Alejandro se ha despertado a mitad del partido y ha marcado... 1.... 2... y hasta 3 goles seguidos... un "hat-trick" en toda regla, y ya casi al final de la segunda parte Pol Garrido, que ha vuelto a jugar con Portugal, ha marcado el 4-4. Vaya partidazo, y eso que además jugaban en un campo más grande que el habitual!!.
Es sorprendente el espíritu de lucha que tienen estos “locos bajitos”, porque con un 0-4 en contra, un sol de justicia que caía (jugaron a las 13,40h) y un campo un tanto más grande al que están habituados, no bajaron la guardia en ningún momento (de ahí la remontada!!!). Sin duda alguna los chavales del equipo de “Portugal” son un claro ejemplo de lucha (nunca dan un partido por perdido), superación (lejos quedan ya aquellos “demoledores” resultados en los que perdían por 6 u 8 goles de diferencia), constancia (nunca han perdido un partido por falta de asistencia de jugadores) y compañerismo (está claro que son los que mejor celebran los goles!!). Y todo ello capitaneado por un “mister” que ha sabido sacar lo mejor de cada uno de ellos.
Gracias Guille, y enhorabuena Portugal!!!

De vuelta de Zaragoza....

Uno de los privilegiados que pudo ir a Zaragoza, nos hace llegar este escrito en el que nos describe su particular experiencia del pasado fin de semana.
Si, porque no reconocerlo, nos da envidia, pero nos alegramos de tenerla.....

Vull compartir amb vosaltres...

Hola amics,
M'he decidit a escriure aquestes línies, perquè penso que seria massa egoista per la nostra part quedar-nos per a nosaltres tot allò que varem viure i compartir amb tots els que ens varem desplaçar a la Ciudad Deportiva del Real Zaragoza per donar suport, caliu i recolzament als jugadors i cos tècnic del juvenil A. Haviem de correspondre a aquest planter, que tants bons moments ens ha fet viure al Nou Sardenya, sense anar-se'n gaire lluny...només cal recordar la remuntada épica contra el Cornellà.
Quina sort varem tenir al prendre la decisió de marxar cap a Saragossa el diumenge passat. El dia no hi convidava gaire a fer un viatge de quasi 600 kms: el cel estava tapat, la previsió meterològica no era massa afalagadora... però el juvenil A s'ho jugava tot a una carta, la ocasió bé s'ho valia!! Els nanus podien guanyar o perdre, ningú no ho sabia, però el que si sabíem és que MAI CAMINARIEN SOLS ( com diu aquella impressionant cançó que entonen els seguidors anglesos ) estarien acompanyats per l'escalfor d'una cinquentena de seguidors i seguidores escapulats.
La idea de desplaçar-nos a Saragossa es va afiançar el divendres, al Nou Sardenya, després de parlar amb el Manolo, pare d'un jugador de l'infantil B. El dilema era si aniríem 1 o 2 cotxes, finalment varem anar 2 cotxes, amb 8 afortunats ( ens considero afortunats, perquè ho varem viure en primera persona, són aquells dies que costen d'oblidar). Volíem presenciar en viu i en directe els 90' que estavem segurs escriurien una nova pàgina a la història recent del CE Europa, i els nanus no ens van decebre, us ho puc ben assegurar, va ésser un partit d'infart.
El diumenge a 2/4 de 9 del matí sortim cap a terres aragoneses acompanyats d'un plugim feble que es va alternant amb xàfecs intermitents al llarg del camí. Tot just a l'entrada de Saragossa ens reb el sol, que com un senyal premonitori ens dona la benvinguda amb els seus tímids raigs.
La nostra sorpresa en arribar a la Ciudad Deportiva, va ésser que varem veure moltes cares conegudes, entre elles la de l'incansable ISAAC, que amb el seu megàfon va acompanyar l'equip durant tot el partit. Els colors blaus i blancs dels xandalls Masita dels qui van assistir per presenciar el partit varen donar la nota de color a un matí gris i plujós. La sensació de fred s'incrementava amb un molest vent que no va deixar de bufar i que amb la pluja constant i fina va fer més gran la gesta que estàvem a punt de presenciar. Quan més difícil és el repte, més gran és la satisfacció d'aconseguir-lo
Les cares del cos tècnic i dels jugadors que estaven escalfant eren tot un poema: tensió, concentració, un xic de presió... Ens varem creuar tímides salutacions, algunes mirades mostraven la seva gratitud, i perquè no, la seva sorpresa al veure tantes mostres de suport i recolzament...s'aixequen alguns dits polzes en una esperançada complicitat.
Es retiren del camp, per possar-se les samarretes que per aquest partit lluïran blaves amb l'escapulari blanc, jo porto a la butxaca de l'anorac la samarreta de passeig Joma del meu fill, també blava i amb les estrelles de Restaura blanques. (En una ocassió, a mitjans de novembre, abans del derbi al Narcis Sala vaig escriure: No sé quan desapareixerà aquest nuvolàs gris que tapa les "estrelles" escapulades, i que no deixa que la seva llum ens enlluerni amb bons resultats, però confio que la nit del dissabte al diumenge bufi un vent suauet, calentó, confortable, fins i tot agradable, que arrosegui aquests maleïts núvols a indrets llunyants i que la converteixi amb la nit més estrellada de la tardor. Queda clar que el diumenge no era la tardor, sino la primavera, queda clar que també hi ha núvols , i aquests són de debó , queda clar que va bufar un vent, però que no era ni suauet, ni calentó ni agradable, però el que també queda clar és que les estrelles escapulades si que van brillar, en el terreny de joc)
Aquesta samarreta aviat deixaria la escalfor de la meva butxaca per onejar, com si fos un estandard, per sobre del meu cap... fins a tres cops per celebrar cadascun dels gols escapulats, va deixar bressolar-se al compàs del vent que bufava de manera continua. Després del tercer gol, ja no va desapareixer de les meves mans. Però no anticipem esdeveniments...
Comença el partit, tot just ens estem situant a l'aixopluc de la pluja i del vent, i xaffff!! la primera galleda d'aigua freda, abans del minut 1 els manyos se'ns avancem en un gol que ens agafa freds, per no dir glaçats! Lluny d'enfonsar-se la esquadra escapulada comença a jugar com si no pasés res... no hi ha cap tipus de dubte en que avui cap núvol taparà el cel europeista, les estrelles comencen a lluïr amb llum pròpia i amb una reacció fulminant els nostres capgiren el marcador en 10' de bogeria, primer Saddick i després Llobet.
Els renecs que sortien de la boca del porter Alcolea són estridents i irrepetibles, però amb l'accent propi de la terra quedaven un xic còmics... el meu fill i jo ens miràvem i un somriure maliciós va aparèixer a les nostres cares...
Estavem portant molt bé el tempo del partit, però ningú les tenia totes... tot just abans de xiular la mitja part Jonathan, marca el tercer , no ens ho podem creure!!
Estavem fent un partit molt pràctic i la fortuna que no havien tingut en molts partits del campionat ens estava somrient...
Els mòbils estan cremant, ens arriben notícies de que el Lleida va guanyant i de que el St Andreu perd... les coses pinten bé , però encara resten 45'.
A la represa els nostres surten molt segurs, sabent el que han de fer. I ara presencio en directe, el que m'havien dit que passava en terres aragoneses... l'àrbitre sembla que hagi estat abduït pels extraterrestres i li hagin rentat el cervell. Comença a xiular coses inversemblants: fores de jocs més que dubtosos, faltes molt estrictes o no xiulades i.... en el minut 75' un penal que només el va veure ell.... Total, els saragossistes escurçen distàncies, encara ens resten 15' d'agonia. A patir, a mirar el rellotge, a escoltar que el St Andreu ha marcat... Mare de Déu!! Això es pot empitjorar?? Doncs si... l'àrbitre aixeca la mà en direcció a les banquetes i l'obre mostrant els 5 dits... 5' afegits!! La gent camina mirant el terra, d'altres miren al cel amb una muda plegària, es palpa la salvació o potser la tragèdia?? Ja no notem ni el fred, ni la pluja...
Us ho puc ben assegurar, va ésser innenarable, no hi ha paraules... se'ns va fer a tots un nus a la gola quan l'àrbitre va xiular la fi del partit, el meu fill va saltar al camp per abraçar-se amb els seus companys, la gent saltava, cridava, alguns ploraven... però encara no estava tot fet, faltava saber altres resultats... Després d'uns eterns minuts d'espera, arriba la notícia esperada... El St Andreu ha perdut!!!
Seguim un any més a Divisió d'Honor... i ha estat tot un honor poder presenciar, viure i compartir amb tots els que hi érem allà aquesta victòria treballada, necessària i sobre tot, justa. S'ha fet justicia amb un planter que semblava que estava abonat a no recollir els fruits merescuts pel seu treball, per la seva actitud i sobre tot per la seva fermesa i el seu bon joc.
I ja per acabar, la setmana passada vaig escriure unes paraules que ara semblen profètiques:
Si la temporada passada es va fer història per pujar tres juvenils de categoria , enguany es farà història per guanyar a la darrera jornada al camp del segon classificat...I a esperar que un dels altres tres resultats ens sigui favorable.
Tenim 90' per demostrar que no ha estat un miratge (referint-me al partidàs contra el Cornellà), que tenim uns nanus que es mereixen lluitar per aconseguir els seus somnis.
No cal dir, que en el viatge de tornada, el meu fill i jo varem estar comentat totes les coses que acabaven de passar, perquè el que té de bo ser-hi present en aquestes ocasions, és que vius els fets una vegada en directe i tantes vegades com vulguis quan els tornes a rememorar. Quan es feia el silenci entre tots dos, cansats de riure, de recordar, de cridar... sense adonar-nos'en, se'ns dibuixava a la boca un somriure que ho deia tot... FELICITAT, SATISFACCIÓ , però sobretot, GRATITUD, molta GRATITUD.
Gràcies nois per fer-nos partíceps de la vostra il.lusió, de la vostra empenta i del vostre esperit de sacrifici!!! Sou una referència per les promocions que pugen, mai més ningú podrà dir allò de : Això és imposible!!! Heu demostrat que tot és possible, i més quan un hi creu de veritat amb el cor i hi posa tots els seus sentiments.

Nou Sardenya: Cadete B

Nueva victoria del Cadete B.
Seguimos aspirando a todo pese a depender de otros.
Sigo pensando que pase lo que pase....."que nos quiten lo bailao", como dice un buen amigo mio.

EUROPA, C.E. ''B'' 3 - FUNDACIO P. CE. JUPITER ''B'' 0

Cronica de Albert i Xavi
Fotos de Pere Bernaldo

L'Europa, després de la victòria del passat cap de setmana contra el Júpiter suma 66 punts amb una jornada menys que la resta d'equips a expenses de finalitzar l'accidentat partit de l'anterior jornada enfront l'Horta, suspès quan el marcador reflexava un 4-3 en contra a falta de deu mintus per l'acabament, temps suficient per empatar o fins i tot remuntar. Per tant, amb tres jornades "i deu minuts" per disputar, els escapulats continuen amb opcions matemàtiques per aconseguir el liderat i amb la segona plaça pràcticament assegurada degut a la derrota del Bellvitge al camp del Santa Eulàlia en aquesta 27ª jornada.
El passat dissabte dia 19 d'abril el Nou Sardenya fou testimoni d'un partit extremadament dur tal com certifiquen les set targetes grogues i dues de vermelles que es mostraren als jugadors d'ambdós equips, a més de l'expulsió de l'entrenador visitant per protestar. Tot i que no són justificables algunes reaccions dels jugadors del Júpiter durant el matx es pot comprendre l'alta tensió dels integrants d'aquest equip degut a les escasses opcions que els queden per pujar-se al tren de la salvació. A tot això, els locals van fer la seva feina i obtingueren el tres punts gràcies en primer lloc a un gol de Carlos al minut 36 després d'un lliure indirecte dins l'àrea rival conseqüència d'una dubtosa cessió que més aviat semblava penal, en tot cas l'1-0 pujaria al marcador. En segon lloc seria Miki, ja a la segona part, qui marcaria el 2-0 rematant una centrada d'Hector en una bona internada del lateral escapulat, i una altra vegada Carlos faria la tercera diana al minut 78 culminant una gran jugada individual.
No voldria acabar sense esmentar els vergonyosos esdeveniments ocorreguts posteriorment a les afores de l'estadi ja amb el partit acabat que varen protagonitzar alguns aficionats i jugadors del Jupiter i que en aquest cas no disculpo de cap de les maneres, a part d'agrair també als pares i entrenadors europeistes que en aquell moment es trobaven en el lloc dels fets per l'exemplar comportament que tingueren intentant evitar qualsevol situació conflictiva.

A tots els Jordis, moltes felicitats!

Equip titular: Pol, Eric, Boro, Jordi B., Mario, Cano, Miki, Carlos, Lluis, Jordi, Sergi.

També van jugar: Hector, Yeshua, Campayo, Jake, Gerard.

Feliz Sant Jordi

No tengo claro la cantidad de Jordis o Jorges que tenemos en el club.
Seguro que son muchos.
Para todos ellos felicidades.
Y para el resto lo mismo.
Feliz Diada de Sant Jordi.

L'Aliga: Juvenil A

Victoria para seguir en la lucha final.
No dependemos de nosotros mismos pero hay que estar ahí para poder optar al titulo.

Cronica fotos y videos de Vicenç Cuesta.

I ARA A ESPERAR...

F.P.Europa 6 – Trajana 0

I a 4 dels 100...
Que enganyats ens portava l'equip del Trajana a principis de temporada, quan semblava que podia ser un dels equips importants d'aquesta Lliga i que ara va deambulant pels camps com ànima en pena e intentant mes buscar provocar i buscar la baralla que no pas jugar a futbol.
Quan els vam visitar al seu camp eren un dels equips capdavanters. Aquell partit el vam enllestir amb un 1-5 aclaparador crec que a més el Trajana a partir d'aquell moment va quedar mort per la Lliga, res mes de bo han tornat a fer i van recollint resultats fregant la vergonya. He vist equips que estan mes a la part baixa de la classificació que han tingut mes orgull i saber estar en el camp que no pas aquest Trajana, que en conjunt de tots dos partits hem quedat 11 a 1.
Tot i així els nostres han demostrat una templança i un seny que ha fet que en cap moment entréssim al seu joc de "marrulleries" i insults. Insults que no se n'estaven de llançar-se entre ells mateixos.
Nosaltres anar fent la nostre i fent el que havíem de fer que era guanyar
Al minut i mig Oriol Cuesta xutava al pal i ja avisàvem de quines eren les nostres intencions.
Al minut 8 Lluís posava en profunditat la pilota a Oriol Cuesta que centrava per a que en Pol empentés la pilota a la xarxa aconseguint l'1 – 0
Semblava massa fàcil i hem deixat massa temps la pilota en posesió del Trajana que intentava igualar el partit, però no ho aconseguiria
El segon l'ha fet en Guillem al 37 després de que una falta centrada per en Ion la recollís en Lluís per la dreta que es desfeia de varis rivals i la posava en safata per a que en Guillem rematés de cap.
A la segona en Joanet aprofita la pressió que feia i que provoca el robatori de la pilota per ell mateix i de vaselina per sobre el porter fa el 3 – 0.
I ja fins 10 minuts abans de concloure el partit no hem tornat a cridar gol.
Al 39 Oriol Cuesta arrenca en posició correcta i recull una gran passada de Palou, entre central i lateral, Oriol s'endinsa a l'àrea i creua la pilota per fer el 4 – 0.

EUROPA - TRAJANA 5-0 GOL PALOU

2 minuts després, al 41, de llançament de falta Palou, no tant brillant com l'anterior jornada, fa el 5-0.
I al 43, Carlos, s'estrena amb el nostre equip el dia del seu debut fent el 6 – 0.
Dos penals no senyalats i la baixada de ritme en diverses fases del partit han fet que no poguéssim arribar al centenar de gols, que de no haver existit aquestes dues causes de ben segur haguéssim arribat.
I a mes segona setmana que tots sis gols han estat aconseguits per jugadors diferents tots sis.
Malgrat els dos penal no assenyalats cal dir que l'àrbitre ha portat molt be el partit no deixant que se li escapés en cap moment i finalitzant el partit el Trajana amb dos expulsats.
I ara com diu el titular a esperar la propera jornada on es juga un transcendental Jupiter – Santa Eulàlia, on el Jupiter ha d'anar a totes si vol seguir tenint aspiracions en la Lliga i on el Santa Eulàlia li queda el partit mes difícil fins a final de Lliga.
Una llàstima que haguem de dependre d'altres resultats quan segons la meva opinió hem estat l'equip que millor futbol ha fet de la Lliga però a causa dels nostres propis error ara som en aquesta situació.
Confiem en la Sort del Campions i que aquesta sigui favorable als nostres interessos.
Ara be, si el Santa Eulàlia aconsegueix sortir victoriós de l'enfrontament, cal reconèixer que potser si s'hauran merescut la Lliga, doncs porten una ratxa de partits seguits on l'únic resultat ha estat la victòria i serem els primer en felicitar-los, però només quan acabi la Lliga, fins llavors serem allí, a la espera i presionant, per a ser mereixedors també de la fita d'arribar a Itaca en primer lloc.

La nostre Itaca es la Primera.

Felicitaciones!!

Como no!
El hermano gemelo de l'Aliga es el primero en enviarnos la felicitación para el de Sardenya.
Vicenç Cuesta en nombre de todo el cuerpo tecnico y de la plantilla nos hace llegar estas cuatro lineas llenas de cariño y emoción.
Quien dijo que el Aliga no existe???

FELICITATS !!!
Estic molt satisfet de poder escriure aquesta felicitació als nostres companys de Sardenya.
El Juvenil A de Sardenya s'ha salvat de forma épica a la darrera jornada guanyant a tot un camp com el del Zaragoza, segon classificat.
Això combinat amb la derrota del Sant Andreu fa que continuïn una temporada mes a la màxima categoria del futbol de Juvenils.
Felicitats doncs, i tingueu en compte que un dels secrets de la salvació ha estat el partit en el que el Juvenil A de l'Aliga us vam preparar adientment i d'el darrer entrenament que veu fer també a l'Aliga abans de marxar cap a Saragossa, on veu podeu impregnar-se del tarannà de nostre equip que jugava tot seguit. Je, je, je...

Ara sense conyes.
Moltes Felicitats i Enhorabona.
Vosaltres ja estàveu a Itaca, però us heu sabut mantenir-hi.

Carta de Angel Gomez.

El futbol es sentimiento...asi acabamos la charla previa del partido mas importante que ibamos a jugar.
Y la verdad es que el partido se ganó por sentimiento, por coraje, por buen juego, por humildad... y así, cuando nadie creía en nosotros, conseguimos la tan ansiada salvación.
Me alegro sobretodo por mis jugadores. Llevar la situacion como lo han hecho, cuando ni uno de ellos estaba acostumbrado a vivir una situacion así, es digno de elogio. Nunca han bajado los brazos, y siempre han entrenado al maximo de sus posibilidades.
La presion era doble, o triple, sabiamos que de nosotros dependian los jovenes valores que van subiendo con ilusión. Los del Juvenil B, los del C, incluso los del Cadete A... no les podiamos fallar. Hoy quisiera recordar a todos aquellos que de una forma u otra han intentado ayudar al equipo. Aquellos que cuando perdíamos nos criticaban, les tengo que dar las gracias, ya que, nos hicieron mas fuertes, aquellos que no confiaban en nosotros, tambien les tengo que dar las gracias, porque nos unía mas si cabe. A todos aquellos que siempre estabais apoyando a los jugadores con palabras de animo, gracias, ellos siempre os lo agradeceran. Aquellos que siempre me habeis apoyado, mil gracias!!!
Y no quisiera personalizar, pero debo dar todas mis gracias a gente que de forma incondicional se ha preocupado cada dia por nosotros y me ha animado a seguir trabajando con todas las fuerzas del mundo, Isern, Pedro, Alex, Pep, Jordi, Joan, Carles, Javier... muchas gracias!!!
Dar un abrazo enorme a todos los entrenadores y jugadores de la casa que han apoyado al juvenil siempre, como Jonan, Valero, Marc, Gatell, Edgar, Natalia, Anglati, Edu... a todos ellos en nombre del equipo. Mil gracias!!!
A mi gran amigo Febron... y su forma fria de analizar las cosas...gracias amigo!!!
A Pedro Murillo y su equipo, por animar al equipo con sus estadisticas...
A Isern, por darme siempre su apoyo... (sin palabras)
A nuestro gran delegado, Anglati, tus lagrimas de ayer me emocionaron Anglati...
A mi gran cuerpo tecnico y a sus respectivas, creo que sois los mas profesionales que he conocido jamas, os quiero!!!
A mis jugadores actuales y a los ex...(ver a Alex en Amistad partiendose el pecho cuando gritaba...)
Y a mi amigo Garreta, que desde su profesionalidad, siempre ha confiado en nosotros.
Gracias a toda la aficion que nos ha dado su respaldo, y a todos los empleados (De Pablos, Ferran, Mariano, Jesus, Diego, Xavi, Serafin...) que siempre nos han seguido hasta el final.
Ahora creo que si...
Y sobretodo, a mi Carla...
GRACIAS POR ESTAR SIEMPRE ASI, A MI LADO, sin ti, nada de esto seria posible!!!
Un abrazo a todos, vamos a acabar bien la temporada!!!
Angel Gomez.

Nou Sardenya: Juvenil A

CON DOS CO......

Agotadas las existencias de cava en el Nou Sardenya y en sus alrededores.

Ahora lo facil es querer a este equipo que se ha caracterizado durante TODA la temporada por su buen juego y excelente compromiso.

Ahora es facil ir a Angel y darle la mano y decirle.. siempre confíamos en tí.

Ahora es facil decir....ya lo sabía.....

Ahora.....

Desde siempre, en Tunel hemos creído en ellos, y ellos siempre nos han devuelto cariño y respeto.

Por eso, ahora que es lo facil, les felicito como he hecho cuando han perdido.

Porque cuando perdieron lo hicieron con la cabeza alta y mostrando un altisimo nivel en su futbol.

El futbol no tiene memoria pero siempre pone a cada uno en su sitio.

Que mañana Dios mio!!!

Pero ha valido la pena, sobre todo por los chavales que se vaciaron en el campo y fuera de el desde la pretemporada.

Voy a ver si hay mas cava por otros barrios.....

Salut i Força Europa.

Gracias chavales por hacer que este deporte sea el mas maravilloso de todos, si lo sacamos del rectangulo de juego no vale nada......

Cronica en el enlace con la web oficial:
http://www.ceeuropa.cat/web/index.php?option=com_content&task=view&id=137&Itemid=1




Tunel de vestuarios.

Se acaba la temporada.....

Llega el final de la temporada y comienza la oferta de la organizacion de Campus.

Son muchas y variadas las ofertas, solo basta con ojear un diario deportivo, y muchas de ellas de renombre ya que los "grandes" cuentan con ventaja.
En Tunel de Vestuarios apostamos por la calidad y es por lo que os ofrecemos tres productos propios de la casa. Cada uno puede elegir en funcion de sus necesidades tanto economicas como deportivas.

Estas son nuestras tres apuestas:

-Campus d'estiu C.E. Europa:

Todo un clásico de nuestro club. Y cerquita de casa.

http://www.ceeuropa.cat/web/index.php?option=com_content&task=view&id=88&Itemid=1

-Campus de tecnificación futbolistica y clases de inglés: AMPOSTA PARC 2008.

Dirigido por Angel Gomez y Pere Murillo. Especial atención en la mejora de la tecnica individual y colectiva. Un campus para trabajar de cara a la proxima temporada muy completo.

http://www.afisport.com/pages/eventos_deportivos/campus/campus.aspx

-Campus futbol femení Natalia Astrain.

Dirigido por Natalia Astrain y la empresa Promo Sport. Sin lugar a dudas un Campus para trabajar bajo la direccion de una entrenadora altamente cualificada y con un equipo muy profesional.

http://www.campusfutbolfemeni.blogspot.com/

En todos los enlaces encontrareis informacion acerca de los mismos, pero os ofrecemos tambien nuestro correo electronico a fin de solventaros las dudas o consultas sobre los mismos.

tuneldevestuarios@gmail.com

Feliz y divertido Campus!!

Web especial.

Nueva web dedicada al asesoramiento deportivo especialmente en el tema futbolistico.

Con dos personas altamente cualificadas al mando de ella, así como de lo que en la misma se incluye. Dedicada al futbolista, club, o colectivo que quiera estar al dia en cuanto a la formación y desarrollo deportivo.

Os aconsejamos un paseo por la misma, posiblemente encontrareis aquello que os interese.

La direccion esta incluida en los links de este blog pero igualmente os la detallamos:

http://www.afisport.com/

Mucha suerte para Angel y Pere en su camino.

L'Aliga: Juvenil A

El lider no pincha.
Nosotros tampoco.
Estamos ahí peleando y con la intención de recuperar un liderato que por meritos es nuestro.

Crónica, fotos i videos de Vicenç Cuesta.
SOLVENCIA CONTRASTADA

Hospitalet At. 1 - F.P.Europa 6

Partit que m'ha recordat al que vam disputar a la primera volta al camp del Trajana.
Un partit que per les dimensions reduïdes del camp podia haver estat complicat, els nois l'han convertit, com aquell dia, en un tràmit mes, en vers als decisius moments de la Lliga.
L'Hospitalet At. no era fàcil, a la primera volta ens va empatar a casa nostre, al seu camp tant sols havia guanyat fins ara el Santa Eulàlia 2-5, venia de guanyar 5 dels darrers 6 partits i ningú no els hi havia marcat 6 gols com hem fet nosaltres.
Fins i tot el contrari s'ha avançat com va fer el Trajana, però el rodet ha passat per sobre de l' Hospitalet At., que havia derrotat al llavors líder el Jupiter per 3-1 en aquest mateix camp.
Els nostres no donat han donat opció al contrari i han fet un molt bon partit, reaccionant perfectament al gol en contra, que lluny de fer posar nerviós a l'equip, a la següent jugada després de fer la sacada de centre han empatat mitjançant el gol de Oriol Canyada.
Abans del gol de l'Hospitalet At., ja es veia que l'equip havia sortit endollat i conscient de la importància d'aquests tres punts. Es jugava amb molta intensitat i, tot i la dificultat del terreny de joc per mides i superfície, combinava be i pacientment s'ha fet amb el control de la pilota.
El gol de l'Hospitalet l'han aconseguit al minut 15, i tal i com ja he apuntat abans el nostre ha estat al minut 16.

HOSPITALET AT. - EUROPA GOL LLUIS 1-2

Al minut 30 a la sortida d'un còrner llançat per Oriol Cuesta en Xavi Tarroc fa arribar la pilota a Lluis que entra des de darrera, trencant el fora de joc i en doble remat fa el 1-2 amb el que s'arribaria a la mitja part.
A la segona part centra l'Hospitalet At., robem la pilota, Palou fa una assistència magnifica per en Pol que situa l' 1 –3 al marcador, 10 segons, això es el que hem trigat en aconseguir aquest gol. I lo de situar-ho al marcador es un dir, doncs aquest estava ban amagat com podeu veure, potser s'ensumaven el resultat final i per això no era visible.
I un minut després Oriol Canyada s'interna per l'esquerra i centra perfectament per a que en Joanet marqués el quart.
Amb l'1-4 ha semblat que el partit es tornava una mica boig, doncs l'Hospitalet ja a la desesperada ha intentat reduir diferencies i nosaltres no hem sabut frenar per uns instants aquesta rauxa del rival i hauríem d'haver matat una mica el partit
En Joanet feia una entrada una mica dura a un rival i ha hagut un conat d'enfrontament, solucionat amb força seny pels propis jugadors d'ambdós equips.
Per evitar mals majors el Mister ha fet entrar de nou a Oriol Cuesta per en Joanet, que després d'una jugada molt ben trenada per varis jugadors ha centrat perfectament al cap de Yassine per fer 1-5 al minut 43.
L'1-6 ha arribat d'una jugada per l'esquerra on el xut final s'ha estavellat a la base del pal dret i la pilota ha anat als peus d'un esperonat Palou, potser per la seva darrera absència de la convocatòria del darrer partit, i que sembla recuperat d'una baixada del seu joc, que entrava per la dreta i que tancava així el partit ja en el 45' i rebia el merescut premi a la molt bona segona part que ha fet, jugant ell i fent jugar als companys.
Fidels al nostre tarannà, hem aconseguit 6 gols i tots per 6 jugadors diferents, 90 gols ja duem, i ara veient la quantitat de jugadors de l'equip que han aconseguit la màxima fita, no sabria per qui apostar que aconseguirà el gol 100. Perquè hi arribarem, oi?
L'anècdota d'avui ha estat que en Ion estrenava la seva majoria d'edat errant els seu primer penalty de la temporada, comés sobre Palou quan ja anàvem 1-4, fet que crec que pot haver fet relaxar en el moment del llançament, doncs estic ben segur que si el resultat es mes ajustat, hagués aconseguit marcar-lo.
De moment el líder, Santa Eulalia, no punxa, però nosaltres tampoc i saben que a la primera oportunitat que ens donin recuperarem la capçalera d'aquest Viatge a Itaca.

La nostre Itaca es la Primera.

Nou Sardenya: Cadete B

Hasta el final.
Esto no ha acabado todavia y no estan dispuestos a tirar la toalla.
No apto para cardiacos.....

Cronica de Albert i Xavi.
Fotos de Pere Bernaldo.
EUROPA, C.E. ''B'' 3 - INFOMOVIL ALZAMORA, C.F. ''A'' 2

Final d'infart contra el quart classificat, l'Alzamora, sortosament decantat a favor del quadre escapulat quan el rellotge sobrepassava aproximadament un minut del temps reglamentari en un match trepidant en el qual l'Europa s'avançaria ben aviat amb una diana de Jordi al minut 7. durant el primer quart d'hora els locals dominaven el centre del camp i la lògica feia presagiar que el segon gol arribaria, però en futbol la lògica sovint falla i a partir del minut 20 els blanc-i-vermells apujaren les línies i començaren a mostrar-se més actius tot i que sense crear tampoc excessiu perill. Seria als dos minuts de la represa quan els visitants empatarien de penal i el partit agafaria un caire més intens amb diverses opcions de gol per a un i altre equip. entre Sergi, Eric per dues vegades i Miki disposarien de les més clares però finalment fou Yeshua qui tornava a avançar als graciencs al aprofitar una bona centrada de Miki des de l'extrem esquerra, just després que Hector evités heroicament sota pals una clara ocasió dels visitants amb el nostre porter ja venut. Com deia, el futbol es tant imprevisible que del possible 1-2 es passaria al 2-1 en qüestió de 2 minuts. No obstant, a falta d'un per complir els 80 reglamentaris l'Alzamora igualaria l'encontre per segona vegada i quan tot feia pensar que el 2-2 seria el resultat final un desplaçament en llarg de Nacho arribaria als peus de Yeshua i amb una excel·lent vaselina donaria l'agònica victòria ja en el descompte, fet que faria esclatar d'alegria als europeistes. Quin partit!


equip titular: Dani, Hector, Boro, Jordi, J.Carlos, Cano, Gerard, Carlos, Sergi, Jordi, Lluis

També van jugar: Miki, Capilla, Nacho, Eric, Campaio, Yeshua

L'Aliga: Juvenil A

Siguen con opciones.

Pero pasan por seguir ganando y que nuestro rival pinche....
Cronica, fotos y videos de Vicenç Cuesta.

NO VOLEM JUGAR A SEGONA !!!

F.P. Europa 9 – Juan Pablo II – 0

Veníem de jugar un partit força especial dijous passat contra el Juvenil A de Sardenya de Divisió d'Honor, el mes alt nivell de Juvenils, on els nois van fer un paper mes que digne i es va perdre el partit per 2-0. Tots dos gols a pilota parada, doncs en joc no vam donar opcions. L'equip va fer un joc, evidentment, a remolc dels companys de Sardenya, però en cap moment es va abaixar els braços ni es va donar cap pilota per perduda, lluitant del minut 1 al 90, i marxàvem del camp al final del partit amb un molt bon regust per la imatge que havíem donat.
Cal remarcar la diferencia existent de categories existent entre els dos equips, un al mes alt nivell i nosaltres, a la categoria mes baixa, però aquesta diferencia tant gran no es va observar en el camp, un equip compacte i seriós que va aprendre molt de aquest regal que va ser per nosaltres, l'haver estat convidats a jugar. Vam marxar contents, agraïts i amb una experiència més que de ben segur servirà per la progressió de molts d'aquest equip.
I de jugar contra un equip al mes alt nivell, passem de cop i volta a jugar contra un rival que si hagués tercera divisió a Juvenils, difícilment salvaria la categoria.
Un equip que a la hora de començar tant sols hi havia 9 jugadors, i que dos d'ells han arribat pràcticament ja quan estàvem a punt d'entrar al camp.
Difícil, molt difícil mantenir un nivell de tensió adient en aquest tipus de partits, però tot i així, s'ha intentat fer joc i algunes de les jugades que han acabat en gols han estat força ben trenades i s'han vist detalls força interessants.
Hem de abocar-nos a aconseguir l'ascens per a mantenir un nivell constant de joc a la Lliga. Equips com el d'avui fan que trenquis una mica la dinàmica de joc, doncs no et demanes cap esforç i si a mes a mes s'ho prenen a "conya", el mes probable es que acabi malament, per alguna entrada dura sense sentit d'ells podent fer mal, o amb provocacions inútils. Intento fixar-me en els partits en la disposició tàctica dels rival i avui m'ha estat materialment impossible, un equip del Juan Pablo II totalment desestructurat, anàrquic i sense esquema.
A la primera part ja havíem deixat el partit sentenciat amb un 5-0
12 minuts ha durat el 0-0 al marcador, quan Oriol Canyada ha aconseguit el primer.
Al 15 Yashine rematava una pilota centrada per Oriol Canyada.
Al 25 Oriol Canyada feia el 3-0.

EUROPA - JUAN PABLO II 019 GOL GUILLEM (4-0)

Al 29 Guillem rematava, com no, de cap una falta centrada per Oriol Cuesta
I al 39, era Fusté de xut de fora l'àrea que deixava el 5-0 al marcador.


EUROPA - JUAN PABLO II 025 GOL YASHINE 6-0

A la segona part ja al minut i mig i de centrada d'Oriol Cuesta de còrner aconseguia Yashine el 6-0.


EUROPA - JUAN PABLO II 027 GOL TARROC (7-0)

Al 11 Xavi Tarroc, i també a la sortida d'un còrner servit per Oriol Cuesta feia el 7-0 d'un xut molt fort de fora l'àrea.
El 8-0 el feia Pol al minut 25


EUROPA - JUAN PABLO II 032 GOL ORIOL CUESTA (9-0)

I tancava el marcador amb el 9-0 Oriol Cuesta rematant una falta llançada per en Lluís que el porter amb el seu refús curt li deixava als peus.
Ara recuperem la primera posició a la classificació, tot i que amb un partit mes que el Santa Eulàlia i a la espera de que punxi en algun dels partits que resten.
Avui l'altre rival que teníem per davant, el Jupiter ha perdut contra el M9M i l'hem superat, ja no virtualment, sinó realment encara que tingui un partit menys.
La Lliga està calenta i no l'hem de deixar refredar, no fallar pot fer que els demés errin.
Detalls com el partit de dijous fan que aquest equip se senti recolzat pel club i ara nosaltres hem de respondre aquest recolzament i arribar a Itaca abans que ningú.

La nostre Itaca es la Primera.

Nou Sardenya: Juvenil A

Se alcanza el éxito convirtiendo cada paso en una meta y cada meta en un paso. [C. C. Cortéz]

Tres partidos son los que quedan para el final de la liga.

Tres son los puntos que nos jugamos.

Y los tres puntos de los tres partidos son nuestra ilusión.

Tres equipos juveniles del club ayudandose mutuamente.

Los tres se necesitan.

Sabemos de la dificultad pero nada es imposible.

Convertiremos esos tres pasos en tres metas, y esas tres metas en tres pasos.

Mucha suerte a los chavales de Angel Gomez en su "rush" final.

Sea lo que sea, estaremos con vosotros.

Tunel de vestuarios y mas de tres......

Nuevo fichaje!!

No es un montaje, no.
Carme, nuestra querida fisio del Sardenya, visitó el pasado fin de semana el Campeonato de Espanya de Jerez.
Y allí fué reconocida por Rodolfo Chikilikuate el cual no paró hasta conseguir una foto con ella.
Incluso sabemos que le hizo una oferta para formar parte del grupo de bailarinas, cosa imposible, ya que Carmen está con nosotros y no puede dejarnos para ir a Eurovisión.

Nou Sardenya: Cadete B

Partido con mucho riesgo ya que el Europa, segundo clasificado, jugaba contra el tercero a domicilio.
La derrota significaba quedarse a un solo punto de ellos, y además se incrementaba considerablemente la distancia con el Sants, primer clasificado, cuyo entrenador y varios miembros del equipo estaban en la grada.
Pero los chavales siguen cumpliendo con creces.

Cronica de Albert i Xavi.
Fotos de Pere Bernaldo.

UNIFICACION BELLVITGE, U.D. ''A'' 1 - EUROPA, C.E. ''B'' 3

Malgrat la dura derrota de fa dues jornades, l'Europa no es desanima i continua demostrant per què es troba en llocs de privilegi al sumar els tres punts a domicili en un partit molt complicat enfront el tercer classificat, el Bellvitge, de manera que s'aferma a la segona posició i matemàticament amb opcions al liderat a falta de sis jornades per l'acabament.
Sergi, un jugador petit però que es sap moure molt bé entre línies i ocupar els espais buits amb molta picardia, recuperaria una pilota dividida vora de l'àrea rival i convertiria el primer gol del partit al minut 15 de la primera part. El domini del match durant tota la primera part fou clarament de l'equip escapulat amb una bona circulació de l'esfèrica i gran seguretat al darrere. Més de cara es posaria quan al darrer minut Sergi tornava a marcar i deixava un bon marge en el marcador per a la segona part.
Tot anava rodat fins al minut quinze de la represa quan els locals reduïren distàncies amb un gol al minut 15. Quedaven encara 25 minuts, calia reaccionar i fer el tercer aviat per que un Bellvitge crescut era perillós. No va ser així, però els locals tampoc van estar encertats en les ocasions que tingueren i a escassos segons del xiulet final de l'àrbitre Miki apaivagava el patiment fent el definitiu 1-3.
Hem de recalcar el gran mèrit d'aquesta victòria, tant pel rival que teníem davant com pel bon joc realitzat en una superfície que aquesta temporada no ha estat gens favorable en la majoria de partits disputats. Felicitats, a continuar sumant i a esperar!