26 noviembre 2007

L'Aliga: Juvenil A

Ante todo felicitar a este colectivo. Están trabajando bién y eso se nota en todo. El ambiente de trabajo, el juego, el cuerpo tecnico, los jugadores, la grada, todo hace pensar que cumplirán su objetivo, pero tal y como dice en la crónica Vicenç, "no ens podem confiar gens".
Aprovecho para darle las gracias por enviarme tan buena información de este equipo al que tenemos un "especial cariño" en Tunel de vestuarios.


L'ALIGA JUVENIL A

F.P.Europa 4 – San juan Bautista 0

JA SOM MAJORS D'EDAT EN PUNTS

Veníem de perdre el darrer partit de lliga i era una oportunitat per reivindicar-nos.
Era doncs una situació delicada, encara que no extrema, doncs ara com ara seguim depenent de nosaltres mateixos per aconseguir l'objectiu.
Doncs jo diria "prova superada", no arribaria a notable però si un Bé alt.
En això del futbol ja sabem que hi ha tantes opinions com espectadors puguin haver en un camp, però com aquí ara soc jo el que la escriu donaré la meva.
Jo he vist dos partits en un.
La primera part a mi particularment diria que m'ha agradat bastant i m'ho passat força bé.
Joc ràpid i combinacions molt ben trenades feien que desbordéssim un i altre cop a la mitja i defensa contraries.
Avui amb Guillem a la porteria i una defensa seriosa, tot i deixar arribar un parell de cops al rival que no ha estat prou encertat per batre la nostra porteria, amb una menció especial per en Xavi Tarroc que ha jugat el seu primer partit com a titular amb el record de la seva avia per qui s'ha fet un minut de silenci. Amb ell estaven en Ferry, en Guillem i en Jonny
Avui a la mitja ha jugat en Sergi Fusté que s'ha fet un fart de tallar pilotes i de construir joc i amb bona presencia a les jugades d'atac. La força de Fusté l'ha agraït en Ion que l'he vist més lliure que d'altres partits i no havent de fer tants "quilometres" com d'altres dies. I en Hugo que per mi els seus primers 45' minuts han estat els seus millors del que portem de lliga, fem moure l'equip amb rapidesa i criteri, i obtenint la recompensa merescuda amb el primer gol del partit i primer seu també de la temporada, amb un llançament de falta de molt bona execució.
A la part del davant avui hi ha estat Oriol (22), Pol i Xavi Orte. A final del partit he sentit comentaris de que no havíem arribat per les bandes i precisament jo crec tot el contrari, hem fet molt bones arribades tant per la dreta com per l'esquerra amb la participació també de les incorporacions del laterals. Fins i tot l'entrenador del San Juan Bautista s'ha n'adonat d'això doncs als 20 minuts de la primera part ha fet el seu primer canvi, precisament per un del laterals per on estava entrant Oriol i per on estàvem fen mal. En Pol no ha pogut tenir massa oportunitats en aquest partit de gol, però la seva feina de desgast de la defensa contraria dona els seus fruits, encara que no sigui ell qui materialitzi el gol. I en Xavi Orte que avui ha tornat a marcar dos gols i es situa de pitxitxi de l'equip, tot i no haver fet un dels seus millors partits, ha aprofitat les dues ocasions que ha disposat. Amb el tros de jugador que es si a més aixequés el cap en el moment oportú podria triar més opcions que no voler resoldre tot sol la jugada.
I així arribàvem l final de la primera part, amb aquesta sensació de superioritat en joc però que no s'havia reflectit prou en el marcador, només un 1-0.
Aquesta mateixa sensació es la que ens ha traït a la segona part i hem sortit amb una marxa menys del que tocava. El San Juan Bautista no presentava cap credencial que pugues fer perillar el resultat, però tornàvem a caure en algun dels paranys que ja ens ha passat en aquesta Lliga. Una mica de autosuficiència que feia que el partit s'hagi tornat més avorrit.
Amb un Hugo ja més cansat que feia que el joc no fos tant fluït, s'han aprofitat tres ocasions de les que hem disposat. La primera un regal de la defensa rival amb un mal refús que Xavi Orte aprofita per fer el 2-0 i ell mateix aconseguia poc després el 3-0 amb un gol en el que sembla que ja s'hagi especialitzat, de vaselina. Lasha arrodonia el marcador superant per velocitat a la defensa i definint bé creuant la pilota on no arribava el porter.
Clara victòria doncs que hauria d'haver estat més amplia, no aprofitem prou el que tant be fem de que els equips contraris a la meitat de la segona part estan pràcticament fosos, pel fet d'haver reduït el ritme de partit perdonem i no rematem la feina que tant be hem fet.
Una setmana més seguim al capdavant de la classificació, però no ens podem confiar gens, els que venen darrera van forts i de fet depenent del punts que portem quan arribin les jornades de descans ens podem veure superats.
Tot i dependre de nosaltres mateixos tenim poc marge pels errors i si algun dia patim un entrebanc donarem ales als rivals.
Van a per nosaltres, esportivament parlant, es clar.
La Nostre Itaca es la Primera.


Cronica, fotos y video de Vicenç Cuesta. (Un lujo para Tunel de vestuarios).