Seguimos con aspirciones. Seguimos en la "pomada".Victoria de los chavales de Vicenç que cierra la mala racha.
Crónica i fotos de Vicenç Cuesta.
PRIMERA FINAL
GORNAL 0 – F.P.EUROPA 5
Avui repreníem la lluita per la Lliga al camp del darrer classificat.
Un camp on la setmana passada un dels nostres rivals, el Júpiter, tant sols va aconseguir la victòria per un curt 0 – 1 i en gol en fora de joc, cosa que en l'estat que es trobava l'equip feia preocupar.
Doncs avui tot i no fer un partit espectacular, els nostres nois han resolt amb solvència la difícil papereta que tenien entre mans.
Un terreny de joc dur i que tot i que de fora el camp semblava al menys prou pla, no ha ajudat massa a fer un joc de control fàcil, la pilota, be per la qualitat d'aquesta, i el ja anomenat terreny, feia que fes uns estranys bots i que en cap moment la pilota pogués ser rasejada.
Tot i així hi ha hagut moments que s'ha vist l'equip amb un retorn als nostres orígens i ja se sap que qui retroba els orígens retroba la seva identitat. Una identitat que havíem perdut els darrers dos partits i que necessitem urgentment recuperar al 100%. Una part l'he recobrada avui.
Una primera part on Guillem ha rematat un córner al minut 9, en una de les seves ja clàssiques pujades en aquest tipus de jugada.
D'aquesta primera part cal dir, el que no ha de succeir per a que les coses vagin com cal. No pot un jugador anar-se'n i desconnectar del partit, doncs perjudica a tots els demés i provoca possibles desajustos. Cal sacrifici i concentració. Ja se que potser hem repeteixo, però es que es bàsic, doncs jugadors de la qualitat de qui parlem, no poden passar a un segon pla per culpa de l'actitud.
La primera part doncs ha acabat amb aquest resultat de 0 – 1, no fent però la sensació de que pogués perillar el partit, doncs una defensa sòlida, no deixava opcions a un equip molt innocent.
A la segona i amb els canvis s'ha aconseguit més profunditat cara a porta, Xavi Tarroc feia un molt bon canvi de joc de dreta a esquerra per en Yashine i definia molt be el primer dels seus tres gols que aconseguiria avui.
L'altre gol fins els 5 l'aconseguit Palou d'un tret llunyà.
Faig esment d'aquest dos gols especialment, perquè son dos recursos que disposem i no aprofitem prou. Els canvis de joc en profunditat i els xuts. Molts cops volem quasi be entrar fins a la porteria en combinacions i no xutem prou cops quan hi ha oportunitat de fer-ho. I l'altre, el canvi de joc, ens pot servir per desencallar partits on la defensa estigui massa tancada i ens costi fer les combinacions de les que abans parlava.
Un altre apunt a fer es que a la segona part quan ha tornat a entrar, el mateix noi que a la primera no semblava que anés amb ell el partit, ho ha fet molt be, semblava un altre jugador molt mes efectiu i brillant.
Així doncs primera final de les que ens queden, que seran tots el partits, superada, amb un partit que ja he comentat, era difícil per la situació i per les baixes que teníem.
I ara a pujar el nivell d' autoexigéncia pel parit de la setmana vinent contra la Barceloneta, primer rival que ens va guanyar i que hem de superar clarament per a poder anar eliminant contraris en aquesta llarga travessia cap a Itaca.
La nostre Itaca es la Primera.
GORNAL 0 – F.P.EUROPA 5
Avui repreníem la lluita per la Lliga al camp del darrer classificat.
Un camp on la setmana passada un dels nostres rivals, el Júpiter, tant sols va aconseguir la victòria per un curt 0 – 1 i en gol en fora de joc, cosa que en l'estat que es trobava l'equip feia preocupar.
Doncs avui tot i no fer un partit espectacular, els nostres nois han resolt amb solvència la difícil papereta que tenien entre mans.
Un terreny de joc dur i que tot i que de fora el camp semblava al menys prou pla, no ha ajudat massa a fer un joc de control fàcil, la pilota, be per la qualitat d'aquesta, i el ja anomenat terreny, feia que fes uns estranys bots i que en cap moment la pilota pogués ser rasejada.
Tot i així hi ha hagut moments que s'ha vist l'equip amb un retorn als nostres orígens i ja se sap que qui retroba els orígens retroba la seva identitat. Una identitat que havíem perdut els darrers dos partits i que necessitem urgentment recuperar al 100%. Una part l'he recobrada avui.
Una primera part on Guillem ha rematat un córner al minut 9, en una de les seves ja clàssiques pujades en aquest tipus de jugada.
D'aquesta primera part cal dir, el que no ha de succeir per a que les coses vagin com cal. No pot un jugador anar-se'n i desconnectar del partit, doncs perjudica a tots els demés i provoca possibles desajustos. Cal sacrifici i concentració. Ja se que potser hem repeteixo, però es que es bàsic, doncs jugadors de la qualitat de qui parlem, no poden passar a un segon pla per culpa de l'actitud.
La primera part doncs ha acabat amb aquest resultat de 0 – 1, no fent però la sensació de que pogués perillar el partit, doncs una defensa sòlida, no deixava opcions a un equip molt innocent.
A la segona i amb els canvis s'ha aconseguit més profunditat cara a porta, Xavi Tarroc feia un molt bon canvi de joc de dreta a esquerra per en Yashine i definia molt be el primer dels seus tres gols que aconseguiria avui.
L'altre gol fins els 5 l'aconseguit Palou d'un tret llunyà.
Faig esment d'aquest dos gols especialment, perquè son dos recursos que disposem i no aprofitem prou. Els canvis de joc en profunditat i els xuts. Molts cops volem quasi be entrar fins a la porteria en combinacions i no xutem prou cops quan hi ha oportunitat de fer-ho. I l'altre, el canvi de joc, ens pot servir per desencallar partits on la defensa estigui massa tancada i ens costi fer les combinacions de les que abans parlava.
Un altre apunt a fer es que a la segona part quan ha tornat a entrar, el mateix noi que a la primera no semblava que anés amb ell el partit, ho ha fet molt be, semblava un altre jugador molt mes efectiu i brillant.
Així doncs primera final de les que ens queden, que seran tots el partits, superada, amb un partit que ja he comentat, era difícil per la situació i per les baixes que teníem.
I ara a pujar el nivell d' autoexigéncia pel parit de la setmana vinent contra la Barceloneta, primer rival que ens va guanyar i que hem de superar clarament per a poder anar eliminant contraris en aquesta llarga travessia cap a Itaca.
La nostre Itaca es la Primera.
