El juvenil A de L'Aliga, sigue lider tras su victoria de esta jornada y los resultados que por fin nos han favorecido. Esta es una de esas crónicas que esperamos impacientes......L'ALIGA: JUVENIL A
Juan Pablo II - 0 – F.P.Europa - 9
Aquí no se salva ni el "Papa"!!!
Hem passat el periple religiós de la Lliga (San Juan Bautista i Juan Pablo II) amb un total de 13 gols a favor i cap en contra.
Per començar sembla mentida que darrera aquesta porta s'amagui un camp de futbol, però quan hi entres, entens perquè precisament l'amaguen.
La veritat es que avui era presumible que el partit finalitzes amb un resultat com aquest. De fet es podia pensar això més abans de començar el partit, que no pas a la mitja part, a la que s'ha arribat amb el resultat d'un curt 0-1 a favor del nostres.
Un enfrontament molt desigual entre el líder i el darrer classificat no donava massa marge de dubte sobre qui era el favorit. Ara bé, a mesura que anaven caient els minuts no aconseguíem trobar la forma de desfer la defensa contraria.
Les mides del terreny de joc, principalment molt estret i la superfície desèrtica del terreny de joc feia molt difícil fer el joc de joc ras i de control, i el partit s'entrebancava minut rera minut. Els controls i les passades no eren tan precises com ens tenien acostumats i els rivals ràpidament estaven a sobre fent pressió.
Al minut 31, però, una pilota aprofundida cap en Pol la recull d'esquena a la porteria i fent un molt bon revers com si d'un pivot de basket fos, la fa arribar d'un fort tret al fons de la porteria contraria, 0-1 i semblava que a partir d'aquest moment el mes difícil ja s'havia aconseguit, obrir la llauna, però hem arribat al final de la primera part amb aquest esquifit marcador tenint en compte la diferencia existent entre un equip i l'altre.
Pot semblar que a la primera part l'equip no hagi jugat be, però no es així, el que ha passat es que no hem acabat de rematar la feina feta, amb gols, però la feina feta de desgast del rival en aquesta primera part, donaria els seus fruit a la segona...
Comença de la segona part amb l'entrada al camp de Xavi Orte i Oriol Cuesta.
I al primer minut Oriol Cuesta rep una pilota centrada des l'esquerra per Xavi Orte i supera primer al seu defensa i llença un tret creuat que fa pujar el 0-2 al marcador. I aquí s'ha acabat la resistència del rival. A partir d'aquest moment han anat caient els gols fins arribar al 0-9 final. Pol feia el 0-3, Fusté el 0-4, Lasha el 0-5 i el 0-6, Oriol Cuesta el 0-7 i Lasha arrodonia una actuació destacable amb el 0-8 i 0-9, quatre gols en un sol partit no es fan cada dia i es mereixedor d'anotar-ho.
Cal reconèixer a l'equip que han fet un partit força seriós tot i la debilitat del rival i que no s'ha intranquil·litzat encara que no entressin les oportunitats de la primera part. Quan la màquina ha començat a funcionar ens han fet gaudir de jugades espectaculars i se'ls notava gaudir a ells mateixos del joc, a tot l'equip, però en especial en Ferry, Hugo i Oriol, hi hagut algunes jugades que s'han agradat a ells mateixos i han fet algunes combinacions força engrescadores. A més el que m'agrada de quan es juga així es que es fa amb respecte al rival sense ànim de ridiculitzar, sinó amb ganes de passar-ho be simplement.
Aquests son partits que no et fan guanyar una lliga, però que sinó te'ls prens seriosament te la poden fer perdre i sembla que l'equip ha agafat una bona dinàmica i que està força concienciat d'això.
La cirereta del pastis vindria amb el partit ja finalitzat, els perseguidors mes directes nostres punxaven en els seus partits, el Mercat Nou Magoria perdia 3-2 en l'últim segon del partit contra un Jupiter que ja vam dir que estaria a la part alta i que fa mes valuós el triomf de fa unes setmanes contra ells, i el Trajana cedia els tres punt contra l'únic equip que fins ara ens ha derrotat, la Barceloneta, cosa que fa que s'apreti la classificació per darrera nostre, però que ens torna el liderat real i no virtual amb un partit més que als de darrera.
El cami a Itaca es llarg, però avui potser ens hem fet una mica de drecera.
La nostre Itaca es la Primera.
Crónica i fotos de Vicenç Cuesta.
