03 marzo 2008

L'Aliga: Juvenil A

Vaya por delante que en Tunel no acostumbramos a "machacar" a nuestros equipos.
La crónica que viene a continuacion es dura, igual que el resultado.
Si no es porque cuento con el beneplacito y la autorización del mister no la pondría. Él mismo ha pedido la realidad y la realidad es lo que se puede leer a continuacion.
Es de agradecer el comentario en el blog amigo, Escales al vestidor, de un rival que con mucho fair play envia animos para los chavales.


"Amb les meves paraules,voldria animar a l'Europa i dirlis que queda molta lluita,que no ha acabat això i que sou un gran equip.
Avui hem estat millor que vosaltres això si i per això hem guanyat 0-2.
Portu ja molts partits que os vaig a veure i no esteu com al principi.
Heu de lluitar i tornar a millorar
Espero que acabeu la lliga segons,darrera nostre clar està pels meus interessos jaja i que sino podem guanyar la lliga nosaltres la guanyeu vosaltres per la bona gent que sou i pels bons amics que tinc dintre l'equip.
Molta sort en els partits que encara queden i dictaran sentència al final de la lliga.

Miki."

"MECAGONCONY "
Crónica de Vicenç Cuesta
F.P..Europa 0 – Santa Eulalia 2

Faig servir aquesta frase que ara està tant de moda, per aplicar-la al que ha de succeir a partir d'ara amb aquest equip.
Perquè nosaltres sols ens hem complicat la vida, quan ho teníem tot a favor per a afrontar aquesta segona volta amb totes les garanties que aquesta Lliga fos nostre.
Hem pecat d'una cosa que no creia que ens arribes a passar. Per culpa de la confiança que teníem en nosaltres mateixos i que era una arma al nostre favor, s'ha passat el perillós límit de anar a la suficiència i una mica de soberbia.
Ens hem cregut que ho teníem tot fet i dues bufetades seguides ens han de fer despertar i reaccionar de cop.
Segon partit perdut consecutiu i segon partit sense aconseguir marcar, i quart partit consecutiu també que ens marquen primer. Un partit pot passar, però s'observa una manca de concentració al començament del partits molt evident. Potser amb d'altres equips el "no passa res, remuntarem" fins ara havia funcionat, però quan ens ha tocat enfrontar-nos a equips d'un cert nivell, això no ens ha servit. I conto quatre partits seguits on el contrari ens ha marcat primer, però també va passar això mateix el dia del Martinenc, on l'equip va sortir relaxat i vam patir mes del compte abans de marcar nosaltres.
Es imperdonable que fent nosaltres la sacada inicial, que als 29 segons ens facin el primer gol, es la mostra mes evident de la manca de concentració.
I d'aqui fins al minut 40 on ens han fet el segon gol res de res, un equip que sembla haver perdut la seva identitat. La seva contundencia defensiva i la seva imaginació atacant.
En tot el partit només un xut de fora l'àrea i que el porter ha refusat es un balanç molt trist per un equip que aspira a ser campió.
En tota la segona part no hem pogut crear cap ocasió de gol.
Un equip com nosaltres hem de donar la talla fins el minut 90. I avui mols no ho heu fet.
El dia del Jupiter no va sortir res, però l'actitud va ser bona. Avui no puc dir el mateix.
Alguns jugadors han abaixat els braços abans d'hora, fins i tot a la primera part alguns semblaven rendir-se. I si no esteu d'acord en que es rendissin, llavors es que físicament no estan com han d'estar.
Perquè? Es fàcil de veure per els qui seguixi els entrenaments de l'equip.
Darrerament s'observa l'haver-se deixat anar d'alguns
Dilluns i algun dimecres on el nombre de jugadors no es mes de 10. Divendres, si que apareix la majoria.
Alguns no es prenen l'entrenament com cal, sinó com una diversió.
Per arranjar això cal compromís, dedicació i sacrifici. Després no valen plors ni queixes.
Crec que tots heu de posar una mica de la vostra part sobretot en moments crítics, i aquestes dues setmanes passades ho eren. Contra dos rivals que ja s'ha vist, tenien com objectiu entrar en la lluita per la Lliga i ho han aconseguit, i nosaltres l'objectiu que teníem era deixar-los fora de la lluita i potser alguns no ho teníeu clar.
No es acceptable que hi hagin jugadors que estiguin posant mes del 100% en el camp i d'altres no arribin al 50%. Per culpa d'això els jugadors que posen tot en el camp arriben al final del partit fosos per la falta d'entrega d'altres. I insisteixo crec que no es posa tot perquè físicament no s'entreguen en el moment de la preparació física i hi ha moments en el camp que semblen animes en pena. En els partit guanyats no es nota tant però quan es perd s'evidencia molt per la falta de poder reacció.
Els partits se'ns compliquen i fa que juguem amb ànsia i no passaria això si tots estiguéssim al 100%.

O ens posem tots les piles per redreçar això o Itaca se'ns escaparà.

I avui no poso imatges perquè estic de molt mala llet...

La Nostre Itaca es la Primera.